ENTREVISTA
Roser Garcia Piñón
Irene Gras Cruz és llicenciada i doctora en Història de l'Art Cum Laude i Menció Internacional per la Universitat de València (UV) i la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). S'ha especialitzat en art contemporani amb màsters com ara Teoría y Estética del Arte Contemporáneo, Pensar en l'art d'avui (de l'Autònoma de Barcelona) i Historia del arte y cultura visual (UV i UJI). A més a més, forma part de l'Associació de Crítics d'Art de la Comunitat Valenciana (AVCA) i col·labora com a redactora en el suplement Quaderns i en la revista Beat Valencia entre d'altres.
A hores d’ara, comissariaves una exposició al Museu de Belles Arts de Castelló que s’ha vist afectada per aquesta situació de la COVID-19. S’inaugurà el passat 6 de març i romandria, en situacions de normalitat, fins el dia 31 de maig. Ara han anunciat que potser es prorrogue fins a setembre…
- Quina intenció hi ha?
La intenció és la de prolongar l’exposició però tot dependrà de com avance la situació de la COVID-19.
- Fins al 14 de març, durant la primera setmana, quina acollida va tindre per part de la ciutadania?
Els comentaris del públic auguraven una molt bona acollida. A més a més, em vaig sentir molt recolzada tant per la institució com per la gent amb aquest projecte. A hores d’ara aquesta exposició és una proposta molt necessària i el públic ho sap i ho estava reclamant. Es podria dir que aquesta revisió de la col·lecció del Museu de Belles Arts és un primer pas per a evidenciar la desigualtat i la invisibilitat de les dones artistes com a subjectes creadores a la nostra província.
- En aquesta exposició esmentes que sols hi ha en tota la col·lecció del museu, dues obres creades per dones. Crida l’atenció el salt generacional que hi ha entre l’una i l’altra, així com la diferència en el llenguatge artístic que empren…
Sí, encara que el salt generacional és més evident respecte a les altres peces que conformen la mostra realitzades per homes que van des del segle XVI fins als nostres dies, mentre que les dues úniques obres de dones artistes són del segle XXI.
- L’obra de Beatriz Guttmann, “Columna salomónica” reivindica una consciència feminista. Trobem aquesta mirada de l’art en les artistes actuals de Castelló?
Sí, crec que les artistes de hui dia són conscients de l’època de canvi que estem vivint totes les dones i la nostra societat. I això es reflexa en les seues obres; totes les nostres artistes són més lliures que temps enrere i la seua temàtica i estil remarquen precisament la seua particularitat en la mirada.
- Com per exemple?
Són moltes les artistes que han sorgit de les noves generacions dels huitanta i noranta com ara Marta Negre, Altea Grau, Lucía Moya, etc.
- Podríem parlar d’una renovació del llenguatge artístic?
Sí, podríem parlar d’una renovació del llenguatge artístic perquè l’art contemporani que s’està construint és el de les dones. Són elles les que experimenten amb el llenguatge, amb la tecnologia i busquen noves formes d’expressió artística creant un estil únic i, sobretot, femení.
- Per contra, l’obra de Mar Arza, afirmes que es caracteritza per un llenguatge més “poètic”, potser més introspectiu?
L’obra de Mar Arza és com una mena de ‘poemes visuals’, és a dir, el seu treball no jutja ni concep la separació entre art i literatura, més aviat s’entrellacen a manera de teixit. Les seues obres són un reflex d'una intimitat que aflora en una atmosfera que crea l’harmonia necessària per al diàleg amb les paraules. I és que aquestes paraules són el fil conductor del seu quefer artístic, que impulsa i aconsegueix la llibertat creativa al mateix temps que es torna una realitat visible davant els nostres ulls.
- Què destacaries de les tècniques d’aquesta autora?
Cadascuna de les seues peces ocupa un espai determinat, com si d’un inventari es tractés, originant l’atmosfera adequada per a la seua comesa. El significat de tot el conjunt deixa entreveure la cura i la meticulositat del treball d’Arza al qual ens té acostumats, així com la seua delicadesa i elegància a l’hora de construir el seu discurs. Per a això, l’artista s’ha servit de diferents suports i materials al llarg de tota la seua trajectòria combinant diverses tècniques fins a trobar un llenguatge totalment propi, amb un estil inconfusible i identitari, de caràcter poètic.
- Actualment, a Castelló, podem trobar algun tipus de tendència artística en un d’aquests dos vessants, bé siga una pintura més política i reivindicativa, bé siga una de més intimista?
Jo diria que hui dia no existeix una única tendència, és mes, es prioritza la diversitat i l’experimentació, així que els estils, les temàtiques i les tècniques són diferents. Es tracta d’un art multidisciplinari molt més lliure.
- O bé destaquen noms concrets però sense arrelar-se a cap corrent concret?
Des de la postmodernitat sempre ha primat molt més la individualitat de l’artista, per tant, i, justament ara més que mai, no podem parlar de corrents artístics determinats, senzillament perquè preval la individualitat de cadascú davant d’un moviment conjunt.
- Creus que l’estructura museística de Castelló és suficient o trobes alguna mancança urgent?
Crec que la mateixa estructura museística s’ha de revisar i actualitzar, cercant el diàleg i l’aproximació amb el públic. Jo soc de l’opinió que els museus i/o centres d’art haurien de ser espais dinàmics en constant moviment.
- En relació amb la pregunta anterior, una activitat en la qual has participat i que semblava un atractiu interessant per a la interacció de la ciutadania i l’art era MARTE. Quina valoració fas de l’experiència de traure l’art al carrer?
La veritat és que no soc molt partidària de com ha evolucionat MARTE, no deixa de ser una fira d’art amb un únic objectiu econòmic. Així que no crec que existisca aquesta interacció amb la ciutadania. I no crec que MARTE complisca amb el propòsit de traure l’art al carrer. A més a més, això de traure l’art al carrer mitjançant una fira d’art, en teoria privada, pot confondre la gent, com també pot ser contraproduent a la llarga per als professionals, sobretot per als i les artistes que moltes vegades veuen com el seu treball no es valora com cal.
- Aquesta xarxa de llocs on exposar de Castelló, representa un valor per als artistes locals?
Si et refereixes a MARTE no ho crec i de la resta d’espais que hi ha a Castelló, el problema és que malauradament no sempre s’aposta pels i per les artistes d’ací.
- Considerem Castelló un al·licient com a ciutat cultural per als artistes de fora?
Crec que ho ha sigut sense dubte i que ho tornarà a ser amb el temps.
- Tu que estàs en contacte amb nombrosos artistes, algú te n’ha fet esment?
Malauradament, la gran majoria viuen o treballen fora perquè Castelló encara no acaba de submergir-se dins de les noves tendències artístiques. Tots i totes esperem poder treballar i exposar la seua obra a Castelló però és com si la ciutat encara estigués venerant artistes del segle passat, i és necessari un canvi per a trencar amb aquest passat i així poder avançar i donar-li la benvinguda a les noves generacions.
- Com definiries el panorama artístic a casa nostra?
Jo diria que a hores d’ara el panorama artístic de Castelló està creixent exponencialment gràcies al treball d’una nova generació d’artistes dones nascudes entre els huitanta i els noranta que està portant l’art contemporani del segle XXI a Castelló.
- I la dona, quin paper hi juga?
El paper protagonista, el futur és d’elles sens dubte, són les que estan canviant les coses i trencant les barreres en aquest món de l’art predominantment patriarcal. Són les dones les que estan lluitant per a aconseguir molta més diversitat i construir una nova mirada de l’art molt més inclusiva, igualitària i contemporània.
- Ja per acabar, algun projecte de cara al futur que ens pugues avançar?
Ara mateixa, gràcies al meu projecte “Dones creadores a Castelló” he obtingut la beca “Cultura Resident” d’investigació del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa tinc per davant uns mesos en el quals investigaré sobre l’absència de les dones en la nostra província, amb la intenció de crear una base de dades on recopilar i compartir amb tots i totes la tasca artística d’aquestes dones.
